El claustre de Sant Jeroni

Entre 1405 i 1415 es va escometre l’obra del claustre cenobític, denominat claustre de la cisterna o claustre de Sant Jeroni, resolt amb arcades de mig punt i voltes d’aresta, les galeries del qual estigueren decorades amb llenços de la Vida de Sant Bru executats per Urbà Fos en 1650. Al centre hi havia un brocal de pou amb cisterna que va ser traslladat a un jardí cèntric d’Altura, davant la sospita raonada d’espoli.

Sota el claustre encara hi ha una gran cisterna amb arcs de diafragma i quatre voltes rebaixades, que es destinava a recollir les aigües pluvials de les teulades de les edificacions construïdes al voltant del claustre i a emmagatzemar l’aigua que, per privilegi de l’infant Martí, arribava des del brollador de l’Esperança (Sogorb) per a satisfer les necessitats del monestir. Un privilegi que, després de l’exclaustració, va ser font de freqüents plets entre la vila d’Altura i la ciutat de Sogorb.

CAPELLES

Alhora que es portava a terme aquesta obra que creixia considerablement l’extensió planificada per a la primitiva fundació, foren edificant-se nombroses capelles, moltes de les quals encara no s’ha aconseguit localitzar exactament la seva ubicació, tot i que sí se sap les seues advocacions i benefactors; tanmateix, queden evidències arquitectòniques de l’existència de sis capelles que tancaven el claustre de Sant Jeroni per ponent. Hem de tindre en compte que, a més de la missa conventual, era obligatòria la celebració de misses individuals que els monjos del claustre celebrarien en estes capelles, d’acord a una programació preestablida, realitzada probablement amb l’ajuda de l’hebdomadari que es troba al Museu catedralici de Sogorb.

Al costat de la paret que dóna a l’església Major es troba la capella de Santa Maria Magdalena, amb una cripta on varen ser trobats les restes de Lluís Mercader, un dels priors més cèlebres del monestir, troballa que sempre ha comptat amb una aurèola de llegenda, no exempta de fets prodigiosos. Tenia un retaule del segle XV, obra del Mestre de Perea, del qual es conserven les taules de Sant Llàtzer amb les seues germanes Marta i Maria, avui al museu de la Fundació Lázaro Galdiano de Madrid i la que representa l’Última comunió de la Magdalena al Princeton University Art Museum.