l’Origen

Els primers monjos i conversos que vingueren a habitar el monestir procedien, per decisió de l’infant, de la cartoixa d’Escaladei. Aquesta primera comunitat es degué d’acomodar a les edificacions que existien amb anterioritat a la fundació; és a dir, en els tres masos comprats per l’infant. En ells s’instal·laria la conreria i el forn, instal·lacions que conservarien la seua funció fins l’exclaustració. Estarien situats enfront de l’església de Sant Martí.

El 7 de gener d’eixe mateix any Pere IV s’instituïa fundador de Valldecrist, per tal de garantir el caràcter reial de la fundació; sent en Martí infant va oferir a son pare el privilegi de ser fundador de la cartoixa. A partir d’aquest moment es començà a construir l’església de Sant Martí i es va donar ordre que es bastira un claustre, al qual es denominà dels frares, i que s’hi construïren sis ce·les; a més d’una cel·la per a ell (que es va conservar fins a 1835) i una altra per a la seua muller (convertida més tard en sastreria), a prop del saló de la conreria i del forn; és a dir, enfront de l’església.