En l’edat mitjana apareix un nou tipus de monestir: La Cartoixa. Esta nova institució que unia la vida ermitana i la cenobítica en un àmbit, té lloc gràcies a la fundació l’any 1084 per Sant Bru de la primera casa d’este Orde prop de Grenoble, en les muntanyes “Chartreuse”. L’expansió de l’Orde va experimentar un gran auge en els segles XIV i XV.
Els documents històrics situen la fundació de la Cartoixa de Valldecrist l’any 1385, durant el regnat de Pere IV, en la corona d’Aragó, i citen com el seu fundador al seu fill l’Infant Martí, el qual més tard es convertiria en el rei Martí I L’Humà. Va aconseguir el seu màxim esplendor en el segle XVIII i va patir el seu espoli i destrucció des de l’exclaustració de 1835.