Fundació

Fundació de la Cartoixa de Valldecrist

La Cartoixa de Valldecrist fou construïda en la província de Castelló i comarca de l’Alt Palància, dins el partit judicial de Sogorb i ocupant terres del terme d’Altura. Els documents històrics situen la seua fundació l’any 1385, durant el regnat en la corona d’Aragó de Pere IV, i citen com al seu fundador al seu fill l’Infant en Martí.

Els motius per a la seua fundació varien segons distints historiadors. La historiografia cartoixana, basada essencialment en les obres dels pares cartoixans Joaquim Alfaura, Francesc Marqués i del germà Joaquím Vivas, relacionen la fundació amb la religiositat i l’afició de l’Infant en Martí a l’Orde Cartoixà, amb la influència de Bernat Çafàbrega i, especialment, amb la visió que va tindre en somnis l’Infant del Judici Final.

Els passos previs per a la fundació de la Cartoixa de Valldecrist varen ser la petició de llicències pertinents per part de l’Infant al Papa Clement VII i al llavors General de l’Orde Cartoixà en Guillem Raynaldo, que, encara que no se sap quan foren sol·licitades, ho hagueren de ser abans del 21 d’Abril de 1383, data en què estan datats els documents de resposta afirmativa del Papa i del General de l’Orde.

La recerca del lloc apropiat per a la ubicació de la nova cartoixa va ser encarregada per l’Infant al bisbe de Sogorb, Ènnec de Vallterra, a Mossén Bonifat de Sant Feliu, procurador general dels seus Estats, i al prior de Porta Coeli, Dom Simó de Castellets, per haver de partir Martí obligatòriament cap a Montsó, ciutat on el rei Pere IV havia convocat (1383-1384) a les Corts Generals per problemes financers. Sense èxit en la seua recerca durant els dos anys que l’Infant va romandre fora, el lloc fou triat el dia 17 de març de 1385.

Elegit el lloc i estipulats els límits on havia de construir-se la nova fundació, l’Infant va comprar dos masos, el primer de Sevilla López i el segon de Miquel Castelló, notari i veí de Sogorb, el qual segons pareix fou el que s’utilitzà per a la construcció del monestir, a més d’altres terres situades en la partida de Cànava, per a poder completar el recinte marcat per a l’edificació del cenobi.

L’acceptació d’estos masos, terres i rendes donades per l’Infant i la seua esposa, tingueren lloc en la Catedral de Sogorb el dia 18 de març de 1385 pel prior de Portaceli, delegat pel General de l’Orde, en cartes datades el 21 d’Abril de 1385.

Els primers monjos i conversos vingueren —per voluntat pròpia de l’Infant— de la cartoixa d’Escaladei. El dia 18 de Juny de 1385 eixiren processionalment des de Sogorb cap al lloc triat per a edificar la cartoixa i s’hi va donar possessió a estos monjos de la nova casa, es va celebrar la primera missa i s’hi feu l’acte de col·locació de la primera pedra del gran edifici.

En el Capítol General de l’any 1385 el pare Joan Berga va ser nomenat prior de Portaceli. Posteriorment, segons carta datada a 22 de juliol de l’any 1385, el Reverend General, Dom Guillem Raynaldo, concedint-se l’autoritat del Capítol General, donà permís al prior d’Escaladei, Dom Simó de Castellets, per a nomenar rector de Valldecrist, càrrec que recaigué sobre Dom Joan Berga el 15 d’Agost de 1385, el qual l’endemà va nomenar conrer a Dom Bernat Çafàbrega. El seu rectorat fou convertit en priorat en el Capítol General de 1386.