Cuina i refectori

La Cuina

D-R-Cocina

De principis del segle XV són la cuina i el refectori, les obres de les quals es varen allargar fins al dia de Tots Sants de l’any 1456. A la Cuina es distingeixen tres zones: la sala de portadors (caixes en què es portava el menjar a les cel·les dels monjos), el rebost (amb les seues fornícules o armaris de rebost per guardar els aliments) i l’obrador en el qual destaquen dos molins de pedra, el fogó, la pica per a netejar els estris i el seu pis enrajolat, amb una inclinació que facilitava la neteja del sòl en conduir directament les aigües cap a un sistema de canals que l’envoltaven completament.

 

Fins fa poc encara podia apreciar-se l’arrancada d’una escala que conduïa a una cambra superior utilitzada com a cel·la pel germà cuiner, de gran importància en l’engranatge de la comunitat.

El refectori

D-R-Refectorio

El Refetor tenia unes dimensions modestes en relació amb la comunitat monàstica; però hem de tenir en compte que la majoria de dies els pares mengen en la solitud dels seus ermitoris la pitança que els serveix el germà cuiner a través del torn. No obstant això, com en la major part de les edificacions en què es reunia la comunitat, existia una separació entre els pares i els germans, que menjaven en silenci mentre des del púlpit es llegien les Sagrades Escriptures. Les obres del Refectori s’allargaren fins al dia de Tots Sants de l’any 1456. L’habitacle disposava d’un sistema de calefacció radiant mitjançant uns conductes que discorrien per davall del paviment que permetia caldejar la sala en els mesos d’hivern.

 

Després de la cuina i el refectori, s’obria la Capella de Sant Sebastià, adornada amb un retaule pintat per Joan de Joanes a meitat del segle XVI. La seua funció estava destinada a atendre les necessitats espirituals dels allotjats a l’Antiga Hostatgeria, que s’alçava al seu davant. En les seues habitacions es varen allotjar personatges tan importants com Sant Vicent Ferrer, Sant Ignasi de Loiola, o el cismàtic papa Luna (Benet XIII), que manà construir en el seu interior una capella dedicada a Sant Miquel, que portava les insígnies del pontífex. El claustret que totes estes edificacions formaven el completava la Cel·la Prioral.

- El Refetor tenia unes dimensions modestes en relació amb la comunitat monàstica; però hem de tenir en compte que la majoria de dies els pares mengen en la solitud dels seus ermitoris la pitança que els serveix el germà cuiner a través del torn. -