Martí I l’Humà

L’infant en Martí

Referint-se a la cartoixa de Valldecrist, Joaquim Vivas cita que aquesta es pot blasonar de tindre cinc reis com a fundadors: Pere IV d’Aragó, el seu fill Joan d’Aragó, Martí I d’Aragó, Mª de Luna i Martí, fill d’estos últims, rei de Sicília. Tanmateix, el vertader artífex fou Martí I.

 

Era Martí el segon fill de Pere IV d’Aragó i Elionor de Sicília, de la qual va tindre quatre fills: Joan, Martí, Alfons i Elionor. Martí nasqué l’any 1356, potser a Girona o Perpinyà. Se sap que la infància d’en Martí es desenrotlla de forma paral·lela a la de Bernat Çafàbrega, jove de noble llinatge, al servici de la cort de Pere IV com a patge. Quan l’Infant té 14 anys, el seu amic Bernat pren la decisió de professar en la cartoixa d’Scala Dei, on Martí acudix ben sovint per a visitar el seu amic, entrant així en contacte amb l’espiritualitat d’aquest singular Orde monàstic.

 

Pere IV concertà el matrimoni del seu fill Martí, amb Maria de Luna. El matrimoni es va celebrar a Barcelona al juny de 1372, convertint-se d’esta manera, a través del dot de la seua esposa, en comte de Luna i senyor de Sogorb i, més tard, per concessió de son pare, en comte de Xèrica.

 

Cap a l’any 1375, després de la mort de sa mare, la reina Elionor de Sicília, Martí i Maria de Luna deixaren la cort i passaren a viure a Montblanc (Tarragona).

 

En 1380 va ser nomenat per son pare Vicari General del Regne de Sicília, en Martí llavors comptava amb 24 anys d’edat i sa vida es desenvolupava entre els seus palaus de Montblanc, València, Xèrica i Sogorb.

Martí I l’Humà

Sent Martín el segon fill del rei, no estava destinat en un principi a cenyir la corona; d’ací que buscara el patrocini de son pare perquè la seua fundació tinguera la categoria de reial. Per aquest motiu va vendre al rei el molí de Xèrica, lloc del qual Martí era comte i el dret als dos mil sous sobre els herbatges de la mateixa, pel preu de 60.000 sous, en un document datat i signat el 3 de gener de 1386 a Barcelona.

 

Quatre dies més tard, Pere IV s’instituïa fundador d’este monestir, al mateix temps que entregava com a donacions el molí i els herbatges adquirits al seu fill. A partir d’aquest moment es començà a construir l’església de Sant Martí i es va donar ordre que es llaurara un claustre, posteriorment dit dels frares, i que s’hi feren sis cel·les, i una cel·la per a ell i una altra per a la seua esposa, al costat del forn al pujar l’escala.

 

El 5 de gener de 1387 morí Pere IV, succeint-lo en el tron el seu primogènit Joan, que va confirmar totes les donacions fetes anteriorment al monestir, al mateix temps que l’afavorí amb unes altres de noves. Amb aquest fort suport econòmic l’obra de la cartoixa prosperà ràpidament, així com amb l’ordre que va donar en Martí a les aljames de Sogorb, Altura i la Vall d’Almonesir de què agafaren com a propi el subministrament de tots els materials necessaris per a la continuació de l’obra (pedra, fusta, etc.).

 

El desenrotllament de les obres dóna un gir radical al ser proclamat Martí rei d’Aragó, després de la mort del seu germà Joan sense successió el 19 de maig de 1396. Després de la presa de possessió de la Corona i Regne d’Aragó a Saragossa el 13 de abril de 1399, Valldecrist es veu afavorida per una nou espenta en la seua construcció. Martí dóna ordres perquè, en acabar-se el claustre projectat originàriament, les cel·les dels reis i l’església de Sant Martí, es començara una obra major, un altre claustre i una altra església que correspongueren al poder d’un rei. L’església de Sant Martí es va acabar l’any 1400, encara que no fou consagrada fins al 13 de novembre de 1401, concedint el rei per a ornamentació de la mateixa les més preades obres de la seua recambra, així com estimables relíquies.

 

En 1404 confirmà el rei Martí I tots els privilegis concedits al monestir per son pare, el seu germà, ell mateix i la seua esposa, abans de ser reis, i va manar que es recopilaren tots ells en dos llibres que va segellar i signar a València el 17 de març de 1404 i, de la mateixa manera, que s’arreplegaren en un altre llibre que segellà i firmà el seu fill Martí de Sicília el 10 d’abril de l’any següent. Els tres còdexs es troben actualment disseminats entre la Biblioteca de Catalunya (el més luxós i datat el 1404) i l’arxiu de la Catedral de Sogorb (el còdex que presenta el mateix text i datació que l’anterior, i el manuscrit de 1505 ratificat per Martí el Jove).

- El desenrotllament de les obres dóna un gir radical al ser proclamat Martí rei d'Aragó, després de la mort del seu germà Joan sense successió el 19 de maig de 1396. -