El declivi de Valldecrist
La cartoixa va patir els rigors de la invasió francesa, i la consegüent guerra de la Independència, que acabaren amb el desallotjament de la mateixa en 1810 arran del decret d’exclaustració dictat per Josep Bonaparte el 18 d’agost de 1809. El desallotjament de la cartoixa no es feu efectiu fins a pocs dies abans de l’entrada a Sogorb de la tropa francesa al comandament del General de Brigades Millet, que segons el bisbe Aguilar fou el 2 de març de 1810. Valldecrist passà a servir d’allotjament a la cavalleria francesa. Tal vegada en eixos dies es produí l’espoli d’alguns dels tresors de Valldecrist, com el portolà de Viladestes, actualment en la Biblioteca Nacional de França o el retaule de la Trinitat adorada per tots els Sants, procedent d’una capella de Sant Martí, que arriba al Metropolitan de New York a través d’una compra a un noble francés.
La cartoixa hagué de ser novament abandonada, obeint el decret d’exclaustració aprovat per les Corts el 25 d’octubre de 1820, en el qual s’establia la supressió de tots els instituts monacals, es prohibien fundar convents monacals i professar a cap novici i es permetia la secularització a tots els religiosos. El dia 4 de desembre, reunits tots els monjos i conversos en la sala capitular es declarà dissolta la comunitat i, immediatament, es disposaren tots a desallotjar el monestir, obeint l’ofici del Cap Polític Superior que, amb data de l’1 de desembre, s’havia rebut en la cartoixa i que ordenava el desallotjament del monestir abans del dia 8 del dit mes.
La devolució de la cartoixa als seus membres es va produir amb la tornada de Ferran VII, per mitjà del decret que fixava el reintegrament de béns, drets i accions alienats o no de les comunitats suprimides pel govern de la rebel·lió. La devolució dels béns per a les cartoixes d’Aracristi, Portaceli i Valldecrist fou decretada el 29 de juliol de 1823.
L’última i definitiva exclaustració es va produir com a conseqüència dels decrets d’exclaustració de 1835, sent suprimida esta cartoixa com a institut religiós i declarada dissolta la seua comunitat el 4 de setembre d’eixe mateix any.
- L'última i definitiva exclaustració es va produir com a conseqüència dels decrets d'exclaustració de 1835, sent suprimida esta cartoixa com a institut religiós i declarada dissolta la seua comunitat el 4 de setembre d'eixe mateix any. -