El Reresagrari

El reresgrari o cambril sacramentari és un lloc dotat d’especial sacralitat, on, separada dels fidels, en un estatge misteriós, quasi inaccessible, i en un ambient de misteri eclesial, es fa present la Divina Presència. Constitueix una de les modalitats més característiques de la concepció de l’espai en el barroc. I encara que des del segle XV era costum en l’Orde dels cartoixans dedicar una sort de cel·la per a ocultar al Santíssim darrere de l’altar major durant i fins i tot després de les cerimònies litúrgiques de la missa conventual i de l’ofici coral, la construcció d’un reresagrari tal vegada es dega a esta reforma del barroc.

El de Valldecrist tenia cúpula, llanterna i finestres primorosament realitzades amb pintures de grotescs i a candelieri a la mitja taronja i profusió de motlures de guix pintades de colors i abundant pa d’or, així com llenços a les seues parets.

La Sagristia és el primer edifici que es renova per modificar el seu estil arquitectònic durant la tercera fase constructiva (1598-1666). Es va ampliar la seua superfície i se li va donar un tractament decoratiu d’acord amb els nous temps, tot i que respectaren les voltes de creueria. S’accedia a aquest Altar de Relíquies a través d’una porta decorada al seu interior i exterior amb dotze passatges de la Vida de Sant Bru, obra de Bauzà. S’hi custodiava la preuada col·lecció de relíquies, l’Altar de les Relíquies, que atresorava el monestir, si hem de fer cas a la descripció que d’elles va fer Jaume Villanueva en la seva visita a la Cartoixa de Valldecrist.