Recuperació de la memòria
La destrucció de Valldecrist prosseguí de manera imparable fins a la meitat del segle XX. L’espadanya del campanar, de la qual tenim constància fotogràfica i visual, va ser dinamitada a finals de la dècada dels 50 per a construir amb la seua pedra picada un mur de contenció.
En la sessió plenària mensual del mes de maig de 1955, la Diputació de Castelló acordà la compra de la cartoixa, encara que el dit acord només es complí parcialment, passant a domini públic l’església de Sant Martí, les capelles i claustre de Sant Jeroni i part de l’Església Major. L’arquitecte Vicent Traver redactà un projecte de restauració que mai no va ser executat.
En 1966 es realitzà una primera intervenció en Sant Martí, reconstruint algunes voltes de rajola plana, sense afectar les arcades de creueria. Es varen tancar les tribunes dels reis i es lluí amb morter de ciment els murs interiors i exteriors de l’edifici. Les obres foren dirigides per l’arquitecte Francesc Segarra Bel.
Per Resolució del 10 de febrer de 1984 (DOGV de 8 de març) el Consell de la Generalitat Valenciana va declarar a la cartoixa de Valldecrist Monument Històric- Artístic i el 26 de setembre d’eixe mateix any, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència encarregà a Enrique Martín Gimeno la redacció de l’Estudi previ de la Cartoixa de Valldecrist que tenia com a objectiu documentar, alçar planimetria, detectar patologies i plantejar propostes d’intervenció.
A partir d’eixe moment s’inicien una sèrie d’actuacions complementàries, com a excavacions i projectes de consolidació, que seguien les directrius marcades en l’esmentat estudi.
En 1990 la Generalitat va adquirir la major part del cenobi i en 2009 la Diputació de Castelló comprà el terreny que en faltava, passant tot a domini públic.
La celebració en abril de 2003 del Congrés Internacional sobre les Cartoixes Valencianes, realitzat al Puig (on s’ubica la cartoixa d’Ara Christi) , encara que comptà amb actes en Valldecrist (Altura) i Portaceli (Serra), va servir per a remoure consciències i per a reactivar el moviment ciutadà en defensa de la cartoixa, que ja havia aflorat en diverses ocasions en l’últim terç del segle XX.
Mesos després del congrés va ser creada l’Associació Cultural Cartoixa de Valldecrist, que proclama, amb una certa solemnitat en el seu document fundacional que “naix amb la decidida voluntat de preservar de l’oblit i rescatar de l’estat d’abandó en què es troba el que fóra un dels monestirs més esplendorosos de l’Orde de la Cartoixa”.
El 12 de gener de 2007 Valldecrist va ser declarat Bé d’Interés Cultural amb categoria de document.
Els successius projectes de consolidació i reconstrucció de l’espai arquitectònic, els treballs i les investigacions especialitzats, així com l’activitat cultural generada entorn a la Cartoixa de Valldecrist s’han anat succeint en l’última dècada, i han servit per a mantenir viu l’interés per un dels monuments més importants del patrimoni historicoartístic valencià.