Context històric

En l’Europa de l’Edat Mitjana apareix un nou tipus de monestir: la Cartoixa. La primera casa d’aquest Orde monàstic, que unia la vida ermitana i la cenobítica en un mateix àmbit, va ser fundada en 1084 per Bru de Colònia a Chartreuse, un massís situat a França, al nord de Grenoble.

La implantació de l’Orde fou lenta fins al segle XIII; no obstant això, en els dos segles posteriors va tindre un gran floriment, com a conseqüència de la renovació espiritual que s’estén per l’Europa occidental.

A Espanya aquest Orde va ser introduït pel rei d’Aragó Alfons II, fundant-se la seua primera casa a Tarragona l’any 1194, als peus del Montsant, Scala Dei.

Valldecrist fou la quinta fundació, després de la de Sant Pol del Maresme (1269) i Sant Jaume de Vallparadís (1345), ambdós a Catalunya i Porta Coeli (1272) a València.