Actualment l’Orde està present a Europa, Amèrica del Nord i del Sud i a Àsia.
GRANDE CHARTREUSE: és la casa mare, en la diòcesi de Grenoble. Allà començà l’Orde fa més de 900 anys i en ella residix el Prior General i una nombrosa comunitat de monjos cartoixans.
CARTOIXA DE PORTES: prop de la Gran Cartoixa, l’eremitori de Portes va ser el primer a adherir-se a l’estil de vida de la Cartoixa. L’Orde va recuperar els edificis en els anys setanta i hui té un nodrit noviciat.
CARTOIXA DE MONTRIEUX: està situada en la Provença, prop de Marsella.
CARTOIXA DE LA VALSAINTE: situada en el cantó de Friburg i fundada en 1295. Fou suprimida pel govern cantonal en 1778, i l’Orde la va recuperar en 1863.
CARTOIXA DE MARIENAU: construïda entre 1962-1964 pel fet que l’antiga cartoixa hagué de ser demolida per a engrandir l’aeroport de Dusseldorf. L’habita una nombrosa comunitat de monjos procedents de països de Centreuropa.
CARTOIXA DE PLETERJE: va ser fundada en 1403 pel comte Herman II i destruïda en 1471 per un atac otomà. En el segle XVI els jesuïtes la convertiren en col·legi. Amb la supressió dels jesuïtes en 1773, passà a mans particulars. L’any 1899 l’Orde adquirix els edificis i comença la reconstrucció. Ocupada per una xicoteta comunitat, va aconseguir estar oberta fins i tot durant el règim comunista de Iugoslàvia, i seguix hui acollint monjos de Centreuropa.
CARTOIXA DE PARKMINSTER: fundada en 1873 al sud de Londres, en la campanya anglesa. Construïda en estil neogòtic amb un gran claustre que alberga trenta-quatre cel·les. Es construí per a acollir religiosos francesos que estaven tenint dificultats pels entrebancs imposats pel govern francés.
CARTOIXA DE SERRA SAN BRUNO: es troba a Calàbria, va ser fundada per Bru en 1091, on residí fins a la seua mort. Allí es conserven les seues relíquies. Anys més tard de la mort de Bru, el conjunt monàstic passà a ser propietat del Cister i més tard a mans particulars. A finals del segle XV l’Orde va fer diligències per a recuperar-la, el que aconseguí en 1514 i llavors hi envià els primers cartoixans procedents d’altres cartoixes d’Itàlia. El terratrémol de 1783 va destruir totes les cel·les i bona part dels edificis conventuals. En 1808 els cartoixans hagueren d’abandonar el lloc per decret del govern de Josep Bonapart II. En 1857 tornen els cartoixans que intentaran reconstruir-la sobre les seues ruïnes. En 1889 l’Orde decidix reconstruir la casa segons els plans clàssics de les cartoixes franceses d’esta època, tal com la coneixem hui.
CARTOIXA DE FARNETA: ubicada en la Toscana, prop de Pisa. Construïda a mitjan segle XIV ha patit reformes al llarg de la història. La més important fou la duta a terme a finals del segle XIX per tal de donar cabuda a la comunitat de la Gran Cartoixa expulsada de França en 1891.
CARTOIXA DE MIRAFLORES: està edificada a tres quilòmetres de Burgos. És molt coneguda pels tresors artístics de l’església i visitada per nombrosos turistes.
CARTOIXA DE PORTA CELI: es troba a Serra (prop de València), en una zona muntanyosa, envoltada de cultius. En dates recents va acollir a la comunitat de monjos de la cartoixa d’Aula Dei (Saragossa).
CARTOIXA DE MONTALEGRE: situada a Tiana, Barcelona. Acull una comunitat de monjos cartoixans sense noviciat.
CARTOIXA DE LA TRANSFIGURACIÓ: es troba en l’estat de Vermont, prop de la frontera amb Canadà.
CARTOIXA DA NOSSA SENHORA MEDIANEIRA: localitzada en el sud del Brasil, a Rio Grande do Sul, en la diòcesi de Santa Maria. Va ser fundada en 1984 a petició dels bisbes brasilers per a rebre les vocacions contemplatives d’esta àmplia àrea geogràfica de Sud-Amèrica.
CARTOIXA DE SANT JOSEP: està edificada en un paratge semidesèrtic prop de Deán Funes, a 100 quilòmetres al nord de Còrdova. Fou inaugurada el 19 de febrer de 2004.
CARTOIXA DE NOTRE DAME DE CORÉE: ha sigut edificada recentment. Es troba a sis quilòmetres de Modong. És l’última fundació de l’Orde fora d’Europa.